Poblat Ibèric de Castell

En un indret estratègic, entre la platja de Castell de Palamós i la cala Sa Corbetera, trobem una petita península que en el segle VI aC va donar peu a la construcció d'un assentament per part del poble iber dels indigets. El poblat ibèric de Castell és considerat Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1996.

L'espai va ser habitat fins al segle I aC, i va conèixer diverses etapes d'esplendor i expansió urbanística. La seva ubicació privilegiada arran de mar i l'orografia escarpada del lloc, van possibilitar que el poblat ibèric de Castell es convertís en un nucli pròsper i fàcilment defensable, que va relacionar-se comercialment amb la ciutat grega d'Empúries i que va sobreviure a la romanització.

Actualment, el poblat ibèric de Castell és un jaciment de referència a la costa gironina. Presenta unes restes en bon estat de conservació que ens permeten observar diferents elements urbanístics com ara carrers, habitacions, sitges per a l'emmagatzematge del gra, cisternes per a l'aigua o les muralles que protegien el poblat. Les diferents intervencions arqueològiques que s'hi han dut a terme han permès interpretar el funcionament d'aquest nucli poblacional, i han donat lloc la troballa de restes ceràmiques campanianes, grises emporitanes o una petita làmina de plom amb una inscripció ibèrica, que data del segle III a.C.